Un dia vam entrar en una sabateria i en vam sortir amb les mans plenes de caixes buides.
Al cap d'una setmana hi vam tornar i en vam recollir més. Però el sistema no funcionava: calia ampliar els horitzons. Ja no era una, sinó 5 les sabateries que esperaven les nostres visites setmanals. Ningú va fer cap pregunta, de vegades més val no preguntar perquè la resposta et pot espantar.
I així, mica en mica, amb paciència, amb constància, vam anar alçant una paret de caixes que ens acompanya a tot arreu on anem. Un mur real i alhora simbòlic que ja forma part de nosaltres.
Si el voleu veure, acompanyeu-nos el dia 30 d'agost al Teatre del Raval.
Junts aixecarem aquesta paret.