Un home i una dona comparteixen la vida, els dubtes, els neguits, les hores mortes. Som tu i jo. Dues persones enfrontant-se, indefenses, a la seva realitat. Violentament forçades a romandre, a continuar existint, a encarar el seu dia a dia sense mitjans.
L’home s’aferra a la part física del món, a la palpable i mesurable, inconscient que allò que ell creu tan ben agafat en realitat ja li ha fugit de les mans, que les caixes que ell tant estima, sense les sabates que un dia contingueren ja no són res: són carcasses buides sense ànima.
La dona intenta fugir al món dels somnis cercant, potser, una realitat millor. Però no pot. És interrompuda una vegada i una altra per tot i tothom.