Tu i jo no hauríem de ser aquí, tancats, en aquest minúscul pis ple de caixes de sabates i de buidor. Tu i jo hauríem de ser al carrer, parlant amb gent, veient coses noves, esgarrapant els últims anys de vida amb la il·lusió de l'infant que tot ho descobreix de nou, tot el sorprèn, tot l'interessa. Tu i jo hauríem de fer veure que el món encara ens pertany, o que nosaltres encara hi pertanyem. No importa. Tu i jo hauríem de ser al carrer per no ser dintre aquesta gàbia en la qual ens estem florint.
