Acte 1r
Música
Una cambra semi-il·luminada.
Les 7 de la tarda.
La llum del capvespre es filtra per l’esqueixada cortina.
Un sofà de pell verda gastada encarant al públic, una taula quadrada amb dues cadires desaparellades i moltíssimes caixes de sabates conformen tot el mobiliari.
Les caixes són multi-colores, diverses en tamany i textures. Totes estan buides però perfectament, mil·limètricament i cromàtica —seguint l’escala inversa de l’arc de Sant Martí— apilades contra unes invisibles parets.
[Una DONA d’avançada edat dormiteja incòmode en el sofà. Porta un pijama desgastat d’una talla equivocada i es tapa, ara i adés, amb una esqueixalada manta de quadres]
La porta s’obre.
[Arriba un HOME d’una edat també avançada carregat en excés amb caixes de sabates. Les desa, delicadament i precís, damunt la taula i s’asseu en una cadira, d’esquenes a la DONA la qual, tan bon punt ha sentit la porta, s’ha cobert el cap amb la manta.
La roba de l’HOME resulta, també, incoherent.
Es canvia les ulleres de feixuga muntura i forta graduació per unes de més gruixudes encara i comença a analitzar, minuciosament i una per una, les caixes que portava. El procés és rutinari, constant i metòdic. Les sospesa, n’analitza el material, en cataloga el contingut, n’examina els colors i les talles de les sabates que albergaren i les distribueix, estudiadament, damunt la taula]
[L’acció transcorre en silenci durant una llarga estona]
DONA [De sobte i amb una veu cansada i totalment resignada però sense moure’s ni treure el cap de sota la manta] Espero que no hagis portat més caixotes de les teves...