Sense eines i amb pocs recursos, sense imatges ni muntatges, sense sons, efectes especials ni parafernàlia pirotècnica... només amb el mortífer poder de la paraula vam començar el nostre projecte. Era sec, aspre, i feixuc, però era el nostre projecte i ens feia il·lusió.
Amb el temps, amb l'arribada de l'hivern, de les llars de foc enceses, de l'escalfor, del recer de les cases d'amics i coneguts, Tu i Jo s'anà suavitzant, amorosint, tranquil·litzant i deixà entrar els canvis, les variacions, les cessions de terreny.
Ara comença la seva tercera etapa. Una etapa d'il·lusió, més dinàmica, més experimentada, amb més empenta, però també amb més seny i un xic menys de rauxa.
Ara és el moment de treballar de valent per no deixar que aquest projecte es mori.
Ara és el moment de gaudir com mai amb una obra que no pot morir.