Tu i jo estem sols al món. Tots aquells que coneixíem, tots aquells amb qui alguna vegada havíem parlat, havíem mantingut unes grans converses transcendentals o ens havíem saludat casualment al creuar-nos pel carrer, ja no hi són. Tots aquells amb qui havíem compartit taula, begudes, àpats, rialles fins i tot, tampoc. Tots aquells que alguna vegada ens havien abraçat, petonejat, maltractat, pegat o escupit, són història. Perquè ja fa temps que tu i jo estem sols al món.
I potser millor així, no? Més tranquils.
